Shutter Island

Shutter Island. Martin Scorsese. USA, 2010

Per a molts, Shutter Island pot ser una pel·lícula menor dins la filmografia de Martin Scorsese. Pot semblar-ho perquè no parla de temes transcendents, no fa radiografies socials o per que, simplement, molta gent (entre els quals evidentment no ens hi comptem) pensa que qualsevol temps passat va ser millor. Però hem trobat que Shutter Island és una de les propostes més interessants del director i del darrer panorama cinematogràfic.

Majestuosa pel·lícula que adapta la novel·la de l’escriptor Dennis Lehane, al que properament dedicarem un article, i que és l’autor de dues joies del cinema recent que són “Mystic River” de Clint Eastwood i “Adios pequeña adios” d’un sorprenent Ben Affleck, Shutter Island indaga en la malaltia mental i el misteri a parts iguals. Una gran banda sonora, una gran fotografia i ambientació i uns actors que estan a l’alçada sense excepcions, tot i que la gran part del pes recau sobre un Leonardo DiCaprio, madur i brillant, que enganxa l’espectador. Tot això fa d’aquesta pel·lícula una petita obra d’art.

L’argument, sense desvetllar gaire, el podríem resumir de la següent manera:

Estiu de 1954. Els agents judicial Daniels (Leonardo DiCaprio) i Aule (Mark Ruffalo) van a una remota illa del port de Boston per investigar la desaparició d’una perillosa assassina reclosa a l’hospital psiquiàtric Ashecliffe, un centre penitenciari per a criminals pertorbats i que està dirigit pel sinistre doctor Cawley (Ben Kingsley). Aviat descobriran que el centre amaga molts secrets i que l’illa té més perill del que sembla….

No és un relat senzill de traspassar al cinema si no es disposen les peces de forma apropiada. A primera vista no sembla una pel·lícula pròpia de Scorsese, ja que el seu cinema acostuma a estar enfocat cap a altres gèneres, excepte potser “El cabo del miedo”, però el director s’arrisca i el resultat és notable. És capaç de donar a la història una gran força narrativa per a que no decaigui durant tot el metratge i quan sembla que la trama és a punt de resoldre’s, tot fa un gir de 180 graus que deixa gelat l’espectador.  Sense dubte el millor de tot és el final, que si es desvetlla abans d’hora espatlla la pel·lícula,  i que beu de fonts clarament hichtconianes. Un final rodó per a una obra que es convertirà en un clàssic amb el pas del temps.

Benvinguts a Shutter Island.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »