La mujer del cuadro

La mujer del cuadro. Fritz Lang, USA, 1944

Magnífic exponent del cinema dels anys quaranta, juntament amb altres joies de la mateixa dècada com Laura o Perdición.

Fritz Lang fou un director austriac nascut l’any 1890 i que comença a dirigir l’any 1916 a Alemanya. De la seva etapa alemanya destaquen entre d’altres Metrópolis i M. El vampiro de Düsseldorf. Obligat a fugir d’Alemania per la seva oposició al règim nazi, s’instal·là als Estats Units on va rodar entre d’altres, clàssics com Los sobornados (1953), Deseos humanos (1954), Mientras Nueva York duerme (1956), Más allá de la duda (1956), Los contrabandistas de Moonfleet (1955), o Encubridora (1952).

La mujer del cuadro representa la primera trobada entre Fritz Lang, Edward G. Robinson i Joan Bennet que l’any següent tornarien a coincidir a Perversidad, un altre excel·lent pel·lícula.

En aquesta pel·lícula Lang ens ofereix un atractiu relat de cinema negre, amb una constant referència cap a la fatalitat del destí i el costat fosc de l’esser humà, centrat en el desig latent que el personatge d’Edward G. Robinson sent per la dona del quadre, semblant a la que el protagonista de Laura sent per Gene Tierney en l’altre gran film d’Otto Preminger,  i la culpabilitat que recau sobre ell amb tot el seu pes al final.

L’argument de La mujer del cuadro es centra en un individu, avorrit i sec professor universitari, exemplar pare de família, casat amb una dona que sembla més gran que ell i que, al quedar-se sol unes vacances, coneix casualment la dona que apareix retratada en un quadre exposat a l’aparador d’una galeria i que des del començament crida poderosament la seva atenció. El destí farà que la mateixa nit que es coneguin tinguin lloc una sèrie de successos que canviaran la seva vida per sempre.

Edward G. Robinson està genial. La seva composició de professor amb un fosc embolic treu a la llum la seva versatilitat: innocent, ingenu, dèbil però respectable. I disposat a caure de quatre grapes a la trampa que li posa Joan Bennet, també magnífica en el seu paper de dona fatal.

Algun cinèfil pensarà que la moralina final d’aquest film s’assembla molt a la d’un altre títol força més recent “Atracció fatal”, això és el que passa quan deixes la família per anar amb una dona de dubtosa moralitat, però on aquella era pura façana, aquí el resultat és una gran pel·lícula, molt ben dirigida i que compta amb un enginyós guió que no deixa de sorprendre.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »