Tiana Negra. Entrevista amb l’escriptor Sebastià Bennasar

Sebastià Bennassar

Sebastià Bennasar. Font: Blog Tiana Negra

Els propers 25 i 26 de gener se celebra el Festival Tiana Negra, dedicat a la novel·la negra catalana. L’impuls d’aquest festival ve de la mà de Sebastià Bennasar, escriptor i periodista mallorquí, autor d’algunes novel·les del gènere. Alguns dels seus títols són El botxí de la ciutat de Mallorca (Lleonard Muntaner, 2000); Cartes que no lliguen (Hiperdimensional, 2005); Jo no t’espere (El Gall, 2008); Mateu el president (Cossetània, 2009) i La mar no sempre tapa (Moll, 2011, premi Vila de Lloseta). Aquest mes de gener ha publicat nova novel·la El país dels crepuscles amb la col·lecció crims.cat (http://www.crims.cat/cat/coleccio/6/El-pais-dels-crepuscles.html).

Hem pogut entrevistar-lo, i ens parla sobre aquest festival que demà s’estrena, sobre el seu treball i sobre l’estat de salut d’aquest gènere.

– D’on va sorgir la idea d’organitzar el Festival Tiana Negra?
Va sortir de la constatació que a la novel·la catalana en general iTiana negra a la negra en particular, li feia falta una major visibilitat i un espai de trobada relaxat i distès entre lectors, autors, editors… això era el setembre i mira, quatre mesos després ja tenim festival!

– Es tracta d’una trobada puntual, o tindrà continuïtat?
La intenció és que tengui continuïtat, però per això ens cal que aquesta primera edició sigui un èxit.

– Què podran trobar els lectors del gènere en aquest festival?
Podran trobar una mica de tot: des d’una trobada amb en Carles Porta per parlar del seu llibre sobre Tor després de veure el 30 minuts que n’és l’origen; fins un debat sobre col·leccions enguany que es compleixen 50 anys de la Cua de Palla i en el qual participaran també els directors de La Negra i de Crims.cat; descobriran detectius singulars, la mirada femenina al gènere, i com de nerviosos es posen alguns autors quan són els lectors els qui fan preguntes.

– Des de fa uns anys, vivim una mena d’època d’or de la novel•la negra, sobretot reforçada per l’auge dels autors nòrdics. Creus que aquesta moda pel gènere és mantindrà en el temps?
De lectors de novel·la negra n’hi ha hagut sempre i n’hi continuarà havent. La moda no decaurà. Jo espero que passi aviat la moda dels nòrdics, que són, en general molt dolents.

– Creus que la novel·la negra catalana està en un bon moment?
La novel•la negra passa per un extraordinari moment de forma pel que fa a la creació. En els darrers deu anys s’han publicat al voltant d’unes 200 novel·les negres en català, una xifra altíssima, amb autors molt i molt bons. Ens falta aconseguir aquesta visibilitat, més lectors i més presència a les llibreries, i llençar-nos a conquerir el mercat exterior.

– Què creus que ha de tenir una bona novel·la negra?
Ha de voler respondre a un interrogant: per què? Per què una societat com la nostra permet que hi hagi un crim al seu si. És a dir, ha de ser, necessàriament una novel·la social. També hauria de tenir bons personatges, acció, bons diàlegs i estar ben escrita.

– Recentment has publicat amb l’Editorial Alreves (la col·lecció crims.cat) la novel·la El país dels crepuscles. Ens en pots fer cinc cèntims?
Sí. Es tracta d’una novel·la negra, ambientada a la Vall de Boí, on comencen a aparèixer cadàvers dins les esglésies romàniques patrimoni de la Humanitat, responent a una vella llegenda ancestral. I hi ha un comissari dels mossos, Jaume Fuster, que ho ha d’investigar. Tot al mig d’un clima molt dur, amb molta neu i on fins i tot hi apareixen llops.

– Diuen que moltes vegades la realitat supera la ficció. Creus que la crisis econòmica i institucional actual es un bon “caldo de cultiu” per a noves novel·les?
Per descomptat. El que passa és que els escriptors encara no dominem prou bé els mecanismes d’enginyeria financera i la corrupció d’alt nivell per escriure sobre els principals lladres de la nostra societat contemporània, els lladres de guant blanc, carrera política i fundacions.

– Des del Laboratori de Lletres coordines un curs sobre novel·la negra. Ens podries explicar què es pot aprendre en aquest curs?
En aquest curs el que es pot aprendre és a estructurar una novel•la negra, a desenvolupar els personatges, a escollir el nostre narrador, a millorar els diàlegs, a millorar les descripcions, a usar els arquetips. No podem ensenyar el talent, però sí que podem ensenyar a fer feina.

– Quines lectures ens recomanaries?
Uf, la llista seria inesgotable, però ho farem una mica per zones. “El falcó maltès” de Dashiell Hammett; “Mystic River” de Dennis Lehane i totes les novel·les de Don Winslow; “La neblina del ayer” de Leonardo Padura; “El cas Morel” de Rubem Fonseca, “Plata Quemada” de Ricardo Piglia, “En el azul oscuro”, de Roberto Ampuero; “Black and blue” de l’Ian Rankin (en general tota la seva obra); totes les novel·les de Fred Vargas, “Tannöd, el lloc del crim” d’Andrea Maria Schenkel, “Aurora Boreal”, d’Asa Larson, la trilogia de Marsella de Jean Claude Izzo; tota l’obra de Camilleri i de Leonardo Sciascia, “Els milanesos maten en dissabte”, de Giorgio Scerbanenco, “Crònica dels bons trinxeraires”, de Mário Zambujal; tota Patricia Highsmith, Juan Madrid, d’entre els espanyols i els de casa, és clar: Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Antoni Serra, Ferran Torrent, Andreu Martín…

– Quina seria per tu la novel·la negra o l’autor del gènere imprescindible?
Jo apostaré pels escriptors en català més o manco contemporanis. I em quedo amb Agustí Vehí i Albert Villaró i també amb “Emulsió de ferro” de Sebastià Jovanni i “La mala dona” de Marc Pastor.

Si voleu més informació sobre Tiana Negra i el programa d’activitats, cliqueu aquí .

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »