Sèries de TV. Entrevista amb Toni de la Torre

Portada Toni de la TorreAvui entrevistem a Toni de la Torre, periodista especialista en sèries de televisió. Participa en programes de ràdio (els dilluns a El món a RAC1), televisió (Arucitys) i premsa escrita (TVMania amb La Vanguardia), alhora que alimenta diverses webs i blocs amb els seus comentaris de les sèries que podem veure (adjuntem els links al final del post). Amb ell parlem de clàssics i últimes novetats en l’àmbit negre , d’Amèrica vs Europa, i dels canvis entre cinema i televisió.

– Toni, sempre hem vist sèries, però és cert que des de fa uns anys sembla que és un format que viu un auge especial.  Veiem  sèries d’arreu del món,  estrenades en altres països, quasi sense esperar que arribin aquí. A què creus que es deu aquest revifament?

Hi ha molts factors que influeixen. Pel que fa a casa nostra, és clau Internet, que permet una nova manera de consumir sèries i ha establert un pont entre nosaltres, com a espectadors, i les produccions d’altres països. Ara podem veure les sèries que es fan arreu del món sense esperar que les emetin els nostres canals (si ho fan). Això ha contribuït en gran mesura a la febre de les sèries a casa nostra, perquè les hem descobert. Pel que fa als Estats Units, per exemple, això és diferent. Però allà també s’ha produït un canvi, que és el creixement de propostes d’autor gràcies a iniciatives de canals per cable, que aposten per la creativitat i col·loquen el guionista en una posició de poder que abans no tenia. Li han donat una llibertat amb la que han explorat el mitjà i l’han portat a territoris que fa uns anys eren impensables.

– Les sèries estan guanyant terreny al cinema?

Penso que són mitjans diferents, i que hi ha històries que es poden explicar en una sèrie però no en una pel·lícula, i a l’inrevés. Hi ha algunes premisses de sèries que tenen tan poc recorregut que més valdria que n’haguessin fet un llargmetratge; i en canvi hi ha premisses de pel·lícula que agrairien tenir unes quantes temporades per davant. Són dos mitjans diferents i complementaris, que també exigeixen coses diferents a l’espectador. Una sèrie implica “hipotecar-te” un nombre d’hores molt més gran, això per començar. D’altra banda, és cert que les sèries estan en un moment creatiu excepcional, però no penso que el cinema estigui estancat (com es diu sovint). En tot cas, està estancat el cinema comercial, perquè jo veig pel·lícules d’autor i independents molt interessants.

– Alguns vam créixer veient reposicions de  grans sèries clàssiques com Perry Mason, Ironside, Colombo…  que han passat a la història de la televisió. Què les feia tan especials?

Principalment els personatges. No tens una bona sèrie de televisió si no tens un protagonista amb ganxo, amb el que t’hi vulguis implicar i passar hores de la teva vida. En el cas de les sèries que menciones això és encara més evident, perquè són ficcions molt centrades en el protagonista. Avui dia les sèries tenen tendència a ser més corals, però als anys 60 i 70 predominaven les “sèries de personalitat”. Aquestes sèries acostumen a deixar un record més marcat en l’espectador ja que en certa manera el contacte que tens amb el protagonista és més intens. Una sèrie actual que també és així seria Dexter.

– Als 70’s i 80’s es van fer sèries com Cagney i Lacey, Canción Triste de Hill Street… sèries amb més acció i algunes d’elles amb històries més humanes i escenes més costumistes. Van canviar aquestes sèries el plantejament d’aquest gènere a TV?

Hill street

Canción triste de Hill Street va ser fonamental. Steven Bochco va gaudir d’una llibertat creativa inusual en aquella època (de nou, la clau de tot plegat). Va ser la primera sèrie que va combinar arcs argumentals de llarga durada amb d’altres curts del mateix episodi, i que va començar a lligar trames pensant en el concepte de temporada. També va ser una sèrie molt més realista del que era habitual, amb molt d’ús d’argot, es va experimentar amb el temps narratiu, amb episodis que duraven exactament un dia a la vida dels protagonistes, etc. I a nivell tècnic va aprofitar elements propis del documental, predominant els primers planos i un ritme de muntatge que en aquella època era molt poc habitual.

– A Espanya hi ha hagut algunes produccions com Policías, El comisario, i més recents com Los Misterios de Laura i la catalana Kubala Moreno i Manchon.  Tenen aquestes sèries alguna “marca” comuna?

No crec que hi hagi res que les unifiqui a totes. Però tampoc és necessari. Justament, si volem sèries d’autor és interessant buscar que una ficció que trenqui amb el que s’ha fet prèviament. Malauradament la sèrie d’autor al nostre país és pràcticament inexistent.

– Al nostre bloc recordem en ocasions La huella del crimen, una ficció basada en fets reals, que va mostrar la vessant negra de la societat espanyola en una televisió que recordem encara una mica  naïf. Quina valoració en fas d’aquesta sèrie?

És un exemple de ficció ben feta des de la televisió pública. Evidentment, és difícil posar-la al costat de sèries similars actuals, però en el seu moment va ser una sèrie valenta i molt diferent a tot el que estava fent, que era força innocent i, com dius, naïf. Una de les coses que penso va ser un gran encert és que fes servir la història real del país, el substrat de la crònica negra real, per convertir-la en ficció. Això és el que fan constantment els nord-americans i els britànics amb les seves sèries: indagar en el si de la seva cultura.

– Tot i que sempre n’hi ha hagut, avui en l’àmbit negre tenim més productes europeu, en especial britànic. Sèries de gran qualitat com Whitechappel, Sherlock, Wallander, Prime suspect, Broadchurch… En què diries que es diferencien de les produccions americanes? 

Les produccions nord-americanes compten amb la factura visual, i les britàniques amb el realisme. Aquesta és la divisió tradicional entre totes dues. La majoria de canals als Estats Units no poden arribar a segons quins nivells de violència, i aquest és un handicap que des del Regne Unit aprofiten per fer ficcions més crues i més impactants. De tota manera, per mi la millor ficció negra que s’està fent actualment prové de Dinamarca i Suècia. Sèries com Forbrydelsen, Bron/Broen, Those Who Kill, etc…

– Algunes d’aquestes sèries tenen un format diferent, amb episodis més llargs i temporades més curtes. Es generalitzarà aquest format?

Les sèries britàniques tenen tendència a fer temporades curtes. És una qüestió de pressupost i necessitats de producció, però ells ho han convertit en la seva marca: és breu però és d’alta qualitat. En realitat els funciona molt bé i als Estats Units estan escurçant les temporades cada vegada més (la crisi econòmica es fa notar en aquest apartat).

hannibal

– I del que s’està fent actualment als Estats units, què en destacaries?

Pel que fa al gènere negre, s’estan dedicant a adaptar ficcions nòrdiques. The Killing n’és un bon exemple. Però hi ha propostes interessants, com ara Hannibal.

– Quins elements creus que ha de tenir una bona sèrie del gènere?

Una bona atmosfera i molta intel·ligència al guió. Has de ser més llest que l’espectador, sobretot quan es tracta de resoldre un crim. Has de ser capaç d’enganyar-lo i al mateix temps que no se senti estafat (és a dir, que l’engany no tingui truc). Això cada cop és més complicat perquè l’espectador cada vegada té més experiència i més referències.

– Si haguessis de triar una sèrie de gènere negre d’entre totes les que hem vist o seguim veient avui dia, amb quina et quedaries?

Amb Forbrydelsen. Tot i que actualment la que em té boig és The Fall.

– I si ampliem a la resta de gèneres, quina seria per tú la teva sèrie de capçalera?

Pregunta molt complicada! Diguem que The Sopranos, The Wire, Twin Peaks i Lost no faltarien en cap llista meva.

–  A part de les teves col·laboracions a TV , ràdio i blocs,  has publicat “Las series que no me dejan dormir”, “Dr. House. Guía para la vida” y “Descifrando el misterio de Perdidos”. Estàs treballant ara en algun nou projecte?

He llençat fa poc el web-calendari www.estrenosenserie.com i n’estic molt content!

Moltes gràcies Toni!

Si voleu visitar el web de Toni de la Torre, cliqueu aquí.

Si voleu visitar el bloc Sèries en bloc, amb els posts d’en Toni de la Torre, cliqueu aquí.

En Toni també participa en la secció Sèries x la vena al programa Aruscitys de 8TV.

I finalment, podreu seguir a en Toni a Twitter a @tonidelatorre i a Facebook a https://www.facebook.com/tonidelatorre.series

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »