Sense cadàver

Fàtima Llambrich. Ara Llibres

“Una investigació periodística de primer ordre convertida en un addictiu relat policial. Un cas real, una investigació criminal per doble homicidi en la qual els cadàvers no s’han trobat. Reuneix tots els ingredients dels millors thrillers: investigadors incisius, un testimoni que contradiu la pròpia testificació, un puzle d’indicis circumstancials i un sospitós, Ramón Laso, els antecedents del qual no passaran desapercebuts als investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes.”.

Des de fa un temps hem de reconèixer que ens hem tornat molt fans dels formats, tant en televisió i cinema, com en paper, basats en fets reals. En aquest cas, estem davant un treball que s’ocupa d’un dels casos més interessants de la història criminal, al nostre parer: el cas d’en Ramon Laso.

Interessant en diversos sentits. En primer lloc, per la personalitat del protagonista, que tot fa indicar que es tracta d’un psicòpata de manual. I en segon lloc, per la peculiaritat de la investigació i el seu resultat en condemna, quan estem parlant d’un assassinat en el que no hi ha ni cossos, ni  restes biològiques, ni testimonis directes. Un autèntic trencaclosques resolt per la Unitat Central de Persones Deasaparegudes dels Mossos d’Esquadra.

El relat que trobem en aquest llibre aprofundeix en allò que aquesta periodista, la Fàtima Llambrich, ja ens va explicar al 2015 al 30 Minuts El cos del delicte, on ens presenta el perfil d’en Laso i on coneixem també la seva primera comdemna per l’assassinat de la seva esposa i el seu fill. A Sense cadàver, es posa molt el focus en el treball dels Mossos i en el passat de Laso, amb més detalls d’una història quasi increíble. Tot plegat articulat mitjançant les nombroses entrevistes que la Fàtima realitza a en Laso així com dels escrits d’en Laso narrant la seva versió dels fets.

Quines coses ens han sorprès més? en primer lloc, la capacitat d’en Laso de convèncer, l’aparença de tipus afable, que, de fet, si no fos pel pes de les proves, et generaria molts dubtes respecte la seva culpabilitat. En segon lloc, ens soprèn la seva fredor, capaç d’acabar amb la seva pròpia familia quan aquesta s’interposa en els seus objetcius de vida, planejant cada pas sense perdre el control en cap moment. I, finalment, el que podria ser una barreja d’ambdues coses, aquesta actitud constant de col·laboració amb la policia, sense amagar-se, i sense senyals de por o de nervis davant la possibilitat de ser descobert.

Es tracta d’una lectura molt entretinguda alhora que una mica aterradora, perquè fa pensar que els monstres existeixen. Desperta molta la curiositat per poder entendre en Laso, quins mecanismes interiors el fan funcionar d’aquesta manera, i que fa preguntar-te si mai s’arribarà a saber on són els cossos de la Júlia i en Maurici.

Hem de dir que, durant la lectura, no vam poder resistir tornar a veure el 30 Minuts sobre el cas. Més enllà dels detalls de la investigació els membres dels mossos que participen en ella adquirereixen un protagonisme especial, i es tornen familiars. Ens va agradar poder posar cara a cadascun d’ells, policies, i també a les víctimes.

Sense cadàver és, sens dubte un treball periodístic de primer ordre i un viatge interessant i una mica esgarrifós a un episodi important de la història negra del nostre país.

Si voleu més informació sobre aquest llibre així com llegir-ne un fragment, cliqueu aquí.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »