Sed de Mal

 sed de malSed de Mal (Touch of Evil)

Pel·lícula de l’any 1958 dirigida per Orson Welles i que va representar el seu retorn als Estats Units després d’haver treballat a Europa amb Macbeth (1947), Otelo (1952) i Mister Arkadin (1955).

Per a molts, Sed de Mal és una de les darreres grans obres del gènere negre, amb el característic toc de genialitat de Welles, tant en la història que ens explica com en la forma com l’explica. El llarg plànol seqüència,  d’obligat estudi a totes les escoles de cinema, amb el que s’inicia la pel·lícula es va rodar en 15 dies i es va transformar un plànol mític, un dels millors inicis mai vistos.

En aquest inici anirem seguint el tic-tac d’un rellotge dins d’un cotxe que surt dels Estats Units fins arribar a Mèxic. Amb la banda sonora de Henry Mancini de fons aquest llarg travelling continu ens explica una veritat sobre la frontera nord/sud i és precisament que no existeix la frontera nord/sud, està negada per la continuïtat del travelling. Aquesta presentació finalitza amb una explosió i l’aparició entre la pols i les sirenes dels veritable protagonista d’aquesta fosca trama de corrupció.

Un fictici poble mexicà, màfia, corrupció i dos tipus de policia, Charlton Heston, l’honrat i idealista Vargas i Orson Welles, Hank Quinlan, l’obès policia que temps enrere va ser un gran investigador però que acaba erigint-se en jutge desprès de la mort de la seva dona. Quan creu descobrir un culpable, prepara tot l’escenari perquè coincideixi amb el seu veredicte. Ho fa perquè no desitja que els culpables escapin a l’acció de la justícia però acaba convertit en allò que odia, un policia corrupte, amb dubtes sobre la seva consciència i un dilema moral.

Quan parlem de Sed de Mal, no tan sols admirem a Welles com a director, la seva interpretació de l’amoral Quinlan és una de les millors que va realitzar. És la imatge de la corrupció, embriagat de poder. Jutge i botxí. Un gegant Orson Welles que amb l’intel·ligent ús dels contrapicats ens ensenya un encara més gran Hank Quinlan.

seddemal2

Orson Welles crea una pel·lícula sempre amb els dos extrems ben visibles, amb dos angles, amb dues cares, el nord i el sud (representat pels Estats Units i Mèxic), la honradesa, que curiosament prové del sud i la corrupció, que prové del nord de la frontera, la injustícia, que representa que un culpable pugui quedar en llibertat i la justícia, que s’aconsegueix de forma il·legal, atrevint-se fins i tot amb un matrimoni racial, presentant un Heston molt maquillat, molt fosc, i una Janet Leight extremadament pàl·lida.

Destaquem la sempre fantàstica Marlene Dietritch que interpreta Maria, el nexe d’unió de Quinlan amb el passat. El va conèixer quan era jove i honrat, com Vargas, abans de perdre la seva dona, abans de la set de mal que el converteix en un policia no ortodox que no sap guanyar des de la legalitat. I serà Maria la que davant el terrible final de Quinlan ens dirà que “era un home extraordinari”.

seddemal3

Sed de mal, a l’igual que Ciudadano Kane és posseïdora d’una modernitat tan evident que podria tornar a estrenar-se avui sense notar el pas dels anys. Classificada com a sèrie B, aquesta obra mestra del cinema negre és considerada com un dels últims grans clàssics, tot i que després vindrien joies imprescindibles pels amants del gènere com El tercer hombre o La jungla de asfalto.

 

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »