“Pot existir el crim perfecte, però per això estan els professionals, per evitar que existeixi”. Entrevistem a Dolors Giménez, metge forense.

imatge dolorsAvui sortim del món de la ficció per endinsar-nos en una professió que molts de nosaltres coneixem mitjançant novel·les, sèries i pel·lícules: els i les forenses. No obstant, el programa Sense ficció de TV3 dedicat a aquests professionals va permetre’ns tenir una visió una mica més realista de la tasca que fan i les situacions en les que es troben. Aquest és el cas de la Dolors Giménez, una metge forense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (Barcelona Comarques, àrea Cerdanyola-Sabadell)  amb 15 anys d’experiència, i que vam conèixer en aquest reportatge. Avui tenim l’oportunitat d’entrevistar-la i d’aprendre una mica més sobre aquest camp.

– Dolors, per què vas decidir-te per la medicina forense?

Una mica per casualitat. Jo vaig estudiar medicina a la Universitat Autònoma i durant els dos primers anys a Anatomia vaig fer moltes dissecions. M’agrada disseccionar i l’Autònoma, el Departament d’Anatomia té molts cadàvers per poder fer pràctiques. De totes maneres quan vaig començar a anar a l’hospital i vaig començar a veure les diferents especialitats vaig inclinar-me per fer una especialitat quirúrgica. En aquella època l’examen MIR era molt difícil, i no vaig treure un número prou bo per fer el que volia. Però sí per fer medicina legal i com que recordava que el cadàver m’agradava, vaig escollir aquesta formació especialitzada que finalment ha estat la meva feina. Al cap dels anys vaig fer les oposicions i fins ara.

– Per ubicar-nos una mica, de qui  depeneu, per a qui treballeu?

El nostre cap administratiu és el Director de l’Institut de Medicina Legal. Funcionalment als jutjats depenem de jutges i fiscals.

– Has participat en casos d’investigacions criminals?  Es donen molts casos d’aquest tipus?

Sí, de tant en tant hi ha homicidis. No són molt freqüents, per sort, però sí que n’hi han.

– T’has trobat en algun cas en el que una mort aparentment natural ha acabat resultant un crim? Creus que és possible que pugui passar desapercebut?

Sense Ficció - ForensesSí que ha passat que a la sala d’autòpsies et trobes una lesió no esperada inicialment i que converteix una mort aparentment natural en violenta. L’autòpsia del cadàver comença a l’aixecament. Durant l’aixecament s’enfoca el tipus de mort i no és que passi desapercebuda la mort violenta però sí que hi ha lesions que d’entrada en l’examen extern del cadàver i en el seu entorn no s’identifiquen només amb inspecció ocular. Per això cal un aixecament minuciós i una autòpsia molt acurada, sempre.

– Creus que pot existir “el crim perfecte” des del punt de vista de l’anàlisi forense?

Poder existir pot, però per això estan els professionals, per evitar que existeixi.

– Quin és el cas més estrany o impactant que t’has trobat?

Bé, prefereixo no entrar en casos concrets però per exemple les morts violentes a les presons són impactants. Ho són tant per el tipus de mort com per l’entorn en el qual es produeix.

– Creus que sèries com CSI o d’altres similars ens ajuden a entendre el treball dels i les forenses?

Sí una mica sí, si més no des de que existeixen aquestes sèries la gent té més interès per la nostra feina. Una altra cosa és que reflecteixin la realitat del nostre dia a dia.

– Quina relació té la ciència forense amb la criminologia?

Els metges forenses, som metges, per tant hem hagut de fer la llicenciatura, molts de nosaltres l’especialitat i el MIR i a més una oposició. Per fer criminologia no cal ser metge i és més una tasca policial.

– Té un bon nivell al ciència forense a Catalunya? Quina entitat o país creus que es podria considerar un referent?

Jo penso que tenim un molt bon nivell de professionals, el que de vegades ens fa falta són els mitjans. Malauradament en aquests últims anys en tota la funció pública hi ha molta restricció i nosaltres també la patim. Com a país referent, potser Estats Units.

– En el “Sense Ficció” comentàveu alguns de vosaltres les delicades situacions de marginació social en les que us podeu trobar quan us avisen. És una cosa habitual? Què ens en podries explicar?

Sense ficció dolorsCada cop hi ha més marginació social. La crisi econòmica que patim ha condicionat que les situacions socials que pateix la gent siguin molt greus. És habitual en el nostre àmbit estar en contacte amb conflictes greus de tipus social i econòmic i també educacional. A mi personalment és el que em crea més impotència. El cadàver, ja està mort, cal investigar-ho però no fa patir. El que realment fa patir és el dolor del viu, de la dona maltractada, del malalt psiquiàtric sense recursos, de la gent gran abandonada o dels nens. La manca de mitjans i el no poder fer més per solucionar aquests problemes crea una gran impotència, al menys és com jo ho visc.

– El “Sense Ficció” ens va ajudar una mica a conèixer no només la feina que feu, si no també a conèixer-vos en la vessant més personal. Creus que va servir per treure aquesta imatge de “fredor” que la gent us atribueix?

Bé, espero que sí! Nosaltres ens hem de “distanciar” del dolor, si no fos així seria impossible treballar. Per això intentem mantenir una certa distància. De vegades, per les circumstàncies això no és possible. De vegades personalitzes la situació i llavors és quan pateixis i ho passes realment malament.

– Creus que treballar amb la mort t’ha fet perdre-li d’alguna manera la por?

Jo no tinc por de la mort. Sé i tinc molt clar que un dia la meva vida acabarà. Sé i tinc clar que serà una procés que hauré de fer jo sola i després……res. Per això penso que cal viure el dia a dia el millor possible, sentir-te bé a tu mateixa i gaudir tot el que es pugui, des de fer un cafè amb una amiga o tota sola, fins per exemple, contestant aquesta entrevista.

– T’agrada la novel·la negra? Què llegeixes habitualment?

La novel·la negra m’encanta, però no d’ara sinó des de sempre. De joveneta vaig començar llegint novel·les de l’Agatha Christie acabant per l’Stieg Larsson o Mankell.

– Ens podries recomanar alguna sèrie, pel·lícula, o novel·la on creguis que queda ben reflectida la feina que feu?

Mankell m’agrada. Van fer una sèrie per la televisió i em va agradar força.

– Què li diries a algú per a que s’animés a treballar en medicina forense?

Doncs primer de tot que ha d’estudiar molt. Però crec que compensa l’esforç i permet mantenir un contacte molt important amb la realitat de la societat en què vivim. Tot i els problemes que tenim, tens la satisfacció d’estar a la funció pública, fent la feina amb objectivitat i imparcialitat.  Jo finalment he trobat el meu lloc professional i no me’n penedeixo gens

Moltes gràcies Dolors! I volem també agraïr la seva col·laboració a l’Eduard Castellet per a poder fer aquesta entrevista.

Si no vau poder veure el Sense Ficció “Forenses”, o voleu tornar-lo a veure, podeu fer-ho clicant aquí.

Si voleu saber mes coses de Mankell, un dels escriptors recomanats per la Dolors, podeu llegir el nostre post dedicat a La quinta mujer o el dedicat a  la sèrie protagonitzada per en Kenneth Branagh Wallander.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »