No n’estiguis tan segur

Llort. Editorial crims.cat

“Dilluns al matí. La setmana comença per al sergent dels Mossos d’Esquadra Jaume Fuentes i el seu company, Santi Planes, amb el cas del cadàver d’un home jove esbudellat en un petit despatx del centre de Barcelona.

Al llarg dels set dies següents, el que en un principi semblava un cas rutinari va transitant per un mostrari d’estereotips i situacions pròpies del gènere negre i policíac: assassinats, traïcions, fugitius, perseguidors, màfies, corrupció, sicaris, testimonis accidentals, venjances, maníacs, sexe, violència.

La trama ens condueix per un territori on ningú no pot estar segur de res. Avancem a cops de volant alhora que descobrim els protagonistes que es van encadenant al llarg d’aquesta història.”.

No podríem trobar un títol més encertat per a la novel·la. I es que, llegint-la, una entén el que és realment trobar-se davant d’un gir a la trama. Bé, no un, sino mínim dos. El primer d’ells és molt espectacular, dels que et deixen amb la boca oberta mentres vas llegint. La història arrenca amb una investigació policial per part de dos Mossos d’Esquadra, en Jaume Fuentes i en Santi Planes, d’un assassinat una mica escabrós. Res fa preveure tot el que el lector es trobarà després.

La veritat es que es fa difícil explicar, ja que res seria pitjor en aquest cas que fer spóilers. Només direm que es tracta d’un treball on aparèixen personatges realment molt diferents, tots ells protagonistes i que et fiquen a la seva història. La trama és molt dinàmica, amb un ritme molt bo. I de fet, quan un pot pensar que la història pot començar a avorrir, arriba un d’aquests increïbles girs.

Poc més podem afegir. Una novel·la negra francament sorprenent, on res es pot donar per segur. Un consell: si aneu llegint al metro, vigileu. Nosaltres ens vam passar de parada…

Si voleu veure la fitxa de l’editorial de No n’estiguis tan segur, cliqueu aquí.

 

 

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »