Misteriós assassinat a Manhattan

Misteriós assassinat a Manhattan. Woody Allen. USA, 1993

Misterioso_Asesinato_En_Manhattan.preview

Avui, i per variar una mica, ens agradaria parlar d’un gènere que, en comptades ocasions, creua el seu camí amb el del gènere negre, però quan ho fa els resultats acostumen a ser molt interessants: la comèdia. I una de les millors representacions de comèdia negra és, sense cap dubte, Misteriós assassinat a Manhattan del gran Woody Allen.

Allen no estava passant per un bon moment a 1992, tot i que havia aconseguit la seva pel·lícula més taquillera fins la data, Maridos y mujeres. La seva separació en el terreny personal i professional de la que va ser la seva parella i musa, Mia Farrow, va ser un episodi desagradable per al cineasta neoyorquí, que es va refugiar a la comèdia i juntament amb Marshall Brickman, amb qui havia escrit els guions d’alguns dels seus millors films com El dormilón, Annie Hall i Manhattan, va escriure el guió d’una de les seves millors pel·lícules.

Misteriós assassinat a Manhattan és una excel·lent comèdia de detectius que barreja humor i gènere negre per donar un altre gir a les investigacions de detectius aficionats. Entre la tradició de Hitchcock i la de Billy Wilder, Allen ens presenta com un insegur i molt neuròtic personatge, Larry Lipton, (ell mateix) juntament amb la seva activa i també molt neuròtica dona Carol (Diane Keaton, fantàstica), el seu millor amic i amor no correspost (Alan Alda) i una escriptora d’èxit (Angelica Huston), investiguen l’assassinat d’una veïna que tan sols ells han vist. Embolics, situacions delirants i, en alguns moments, surrealistes, tensió i genials (en ocasions no pots parar de riure) diàlegs amb un toc molt neoyorquí, molt Allen.

Manhattan Murder Mystery 16

La sospita de Carol Lipton de que el seu veí ha comés un crim serveix per a que Allen ens faci una dissertació sobre el matrimoni. Ho aborda des de la perspectiva que millor domina, l’humor, però no gaire lluny d’altres films on també abordava aquest tema des d’un punt de vista més dramàtic. Quan Carol i Larry són convidats pels seus veïns a prendre cafè, a Carol li entra una sobtada sensació que ella i el seu marit són ja un matrimoni gran i avorrit. És, precisament, l’avorriment el detonant principal que aconsegueix que Carol faci de detectiu per intentar descobrir el misteri que té davant la porta. Una forma de fugir de la rutina amb un marit amb el que té poc en comú.

manhattan-murder-mystery1

Precisament, l’antagonisme del matrimoni de la Carol i el Larry està exposat des d’un bon començament, quan ella està suportant estoicament un partit de hockey amb la promesa que ell l’acompanyi a una òpera de Wagner, situació que crea un dels diàlegs més divertits de la pel·lícula quan Larry surt disparat de l’òpera dient: “No puc escoltar tant Wagner. M’entren ganes d’envair Polonia”.

Com ja hem comentat, aquesta pel·lícula és un homenatge en tota regla al cinema negre. Les referències van des de Perdición fins a La dama de Shangai (sobre tot amb aquest final amb miralls per tot arreu), La ventana indiscreta i fins i tot El halcón maltés. Els registres típics de la comèdia i el negre conviuen en una gran i inimaginable simbiosi.

Finalitzem amb la recomanació que si la trobeu en DVD, és una excel·lent pel·lícula per a la vostra col·lecció i si la veieu anunciada a televisió, no perdeu l’oportunitat de descobrir-la (si encara no l’heu vist) o tornar-la a gaudir. Per a mostra un botó, us deixem amb un dels diàlegs més divertits de la pel·lícula.

Ho vols compartir?

2 Comments on Misteriós assassinat a Manhattan

  1. Recordo que la vaig veure al cine i em va agradar molt. Fa anys que no l’he vista però amb la vostra entrada al blog m’heu fet venir ganes de veure-la de nou!

  2. Gràcies Toni! Passaràs una bona estona de nou, és realment molt divertida.

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »