Los Soprano

los-soprano937

Fa poc llegíem que l’Associació de Guionistes Americans ha coronat Los Soprano com la sèrie millor escrita de tots els temps.  Sis temporades de televisió, innumerables premis, la crítica rendida a la genialitat dels seus diàlegs, i una productora de prestigi (HBO) al darrera, fan que potser aquesta consideració no sigui exagerada.

Los Soprano és una sèrie creada i produïda per David Chase, creador entre d’altres de Doctor en Alaska, per la qual la que escriu sent una gran debilitat. Aquesta sèrie es va estrenar als Estats Units el gener de 1999 pel canal HBO, que la va emetre sense interrupcions fins el seu desenllaç al juny de 2007.

I de què va? Doncs d’un “capo” de la Màfia, sense paraules la interpretació de James Gandolfini, pare de família, (dona, mare i fills, això si, gens convencionals) amb varies amants, respectat pels seus, temut pels seus enemics i amb els problemes propis de qualsevol pare de família americana que un dia, per culpa de l’estrés, decideix (d’amagat) anar a un psiquiatra. Així comença la historia de Toni Soprano. Un home poderós però vulnerable, amb una mare que li fa la vida impossible, un oncle inaguantable, una filla adolescent i un fill preadolescent, una dona desplaçada, una amant que se sent utilitzada i… prozac.

Una gran sèrie que enganxa a partir del capítol 2 de la primera temporada, amb guions molt intel·ligents carregats d’humor negre i uns grans personatges secundaris com ara Richie Aprile (David Proval), Pussy (Vincent Pastore), Ralphie (Joe Pantoliano), Livia (Nancy Marchand), Paulie (Tony Sirico), Silvio (Steven Van Zandt), Chrissy (Michael Imperioli), Carmela Soprano (Edie Falco), la doctora Melfi (Lorraine Bracco), Janice (Aida Turturro), l’oncle Junior (Dominic Chianese), Adriana (Drea de Matteo), Furio (Federio Casteluccio), Johnny Sack (Vincent Curatola), Tony Blundetto (Steve Buscemi), Bobby (Steven R. Schirripa) i Artie (John Ventimiglia).

sopranoUltimaCena

Entre els directors que han dirigit algun capítol cal destacar a Peter Bogdanovich i Steve Buscemi (tots dos actors a la sèrie), Rodrigo García, Mike Figgis Allen Coulter i Lee Tamahori entre d’altres.

Un dels elements més singulars d’aquesta inigualable sèrie són els moments de Tony Soprano amb la seva psiquiatra, les teràpies. És aquí on l’anirem coneixent més i els seus trastorns, decisions i pensaments, frenètics i contradictoris. I anirem coneixent la seva evolució, perquè aquesta sèrie no necessita de girs inesperats de guió, avança construint poc a poc un fresc de les relacions humanes o, millor dir, fins on són capaços d’arribar la condició humana.

Magnífic final (i controvertit). Com diu la cançó d’Steve Perry a l’escena final: ”…and the movie never ends, it goes on and on and on…”. Un gran final, que òbviament no explicarem, i que convidem a veure des del capítol 1. Des dels primers acords de “Woke up this morning”, des del primer minut. Disfruteu-la.

https://youtu.be/B_2DHLvmfVE

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »