L’ombra del sabre

Ombra del sabre L’ombra del sabre. Jordi Sierra i Fabra. Amsterdam – Ara Llibres

“Executat. Al mig del carrer. Un bassal de sang a terra i un forat de bala al clatell. Però la policia no troba cap casquet, és obra d’un professional. Hilari Soler, l’investigador insubornable, l’home honest que incomoda superiors i companys, s’encarrega del cas: la víctima era el xofer d’un dels generals retirats més destacats del règim. Prova a prova, indici a indici una terrible sospita s’obrirà pas davant dels ulls incrèduls dels investigadors. Una sospita tan indefugible com perillosa i repulsiva.

Sinistres alts càrrecs de la dictadura, militars amb passats obscurs, policies corruptes, cadàvers, prostitutes i menors desapareguts. Tot el cinisme i la hipocresia d’un règim execrable desemboquen en una afilada narració de ritme trepidant i acusacions inclements.”

De nou ens trobem davant una novel·la policíaca ambientada a la Barcelona dels 50-60, i de nou ens agrada molt el resultat. Si ja vam gaudir de la història de Don de lenguas, de Rosa Ribas i Sabine Hofmann, amb aquesta també ho hem fet. Tot i que potser l’ambientació no està tan aconseguida (en aquest aspecte la novel·la de Ribas és fantàstica), en aquesta novel·la està també força ben trobada. No obstant això, ambdues històries plantegen dues perspectives diferents. En el cas de l’Ombra del sabre, el protagonista és un policia que viu i pateix el que és formar part d’un cos de seguretat en l’època franquista. Un intent d’equilibri entre complir amb el deure i el respecte als propis principis. I això fa al personatge de l’Hilari Soler força interessant.

De fet, aquesta és la segona novel·la de la sèrie. La primera és La mort del censor, la qual, hem de reconèixer, no hem llegit encara. Però ganes no ens en falten, llegida aquesta segona. De fet, cal dir que aquesta segona es pot seguir sense problemes, tot i algunes referències a la primera.

La novel·la té una cosa que ens agrada molt. Tot i anar mantenint el misteri, un té prou informació per anar intuint el que ha passat. A mesura que llegeixes, vas confirmant sospites. Ens agraden les sopreses finals, no ho negarem, però aquesta sensació d’anar lligant caps a mesura que ho fa l’investigador resulta emocionant. Tot i que també, com no, té un bon detall final, que no descobrirem aquí.

La història es molt entretinguda, ben tramada,  amb un ritme molt bo. Amb personatges molt dels 60, amb les seves misèries i bondats. El cas és interessant, guanyant especial emoció a partir de la visita a la N340 (i no diem més!).

Es tracta d’una obra sobria, elegant, sense excessos. I amb cert context de l’època, en forma d’esdeveniments històrics (per exemple, l’assassinat de Kennedy), molt ben integrats, sense aquella sensació d’informació afegida amb calçador que trobem en d’altres novel-les.

En resum, una lectura recomanable. Tot i que potser millor començar per la primera novel·la de la sèrie.

Si voleu visitar la fitxa de la novel-la al web de l’editorial, cliqueu aquí.

Si voleu llegir les primeres pàgines de la novel·la, ho podeu fer aquí.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »