L’home del llac

Home del llacL’home del llac. Arnaldur Indridason. Ed. La Magrana (l’edició en castellà a RBA)

“El nivell de l’aigua d’un llac baixa tot de sobte després d’un terratrèmol. L’absència d’aigua descobreix un esquelet mig enterrat en el llit de sorra del llac. La calavera té un orifici. Encara més estranya és la presència d’un gros aparell de ràdio amb inscripcions en rus. Erlendur, Elinborg i Sigurdur Oli inicien una investigació que els porta fins a l’època de la guerra freda, quan els estudiants d’esquerres més brillants eren enviats a estudiar a l’Alemanya Oriental. La trama mescla un cas d’assassinat amb les esperances de la joventut i l’espionatge internacional. Caldrà força temps, no obstant, abans que aquest episodi mostri tots els seus caires, els seus secrets, i que les diverses traïcions que es van cometre siguin venjades. L’home del llac descriu passions i somnis, el destí de gent desapareguda i el dolor dels que es queden enrere.”.

Avui dediquem el post a la última novel·la d’aquest escriptor islandès traduïda al català i al castellà, i del qual ja sabeu que en som fans. La veritat és que és una lectura que no decep, amb una història força original i que tracta un moment històric no gaire recreat en el gènere (excepte en les novel·les sobre espionatge).

Aquest cop li encarreguen a Erlendur la resolució d’una història que inclou un assassinat i també una desaparició (una de les obsessions del protagonista), lligades amb l’espionatge durant la guerra freda. A més a més, en aquesta novel·la també passen coses importants en la vida d’Erlendur que prometen ser importants en les properes.

Però per a nosaltres, el més interessant del llibre és la història que s’explica en paral·lel a la investigació, i que es desenvolupa a Leipzig, Alemanya Oriental, en plena guerra freda.  Una tràgica història d’amor entre l’entremat polític dels règims comunistes de l’època, l’Stasi, i, de passada, la situació d’Islàndia a la postguerra (no sempre ha estat la Islàndia que coneixem). La fórmula que utilitza per explicar les dues històries (l’actual i la passada) recorda una mica la que utilitza la Camilla Läckberg a Les filles del fred, intercalant capítols amb les dues històries.

En resum, creiem que és una lectura molt entretinguda, una història on el passat i el present és barregen, força recomanable.

Si voleu veure el post que vam dedicar a la seva novel·la Arctic chill, cliqueu aquí.

Si voleu veure el post que vam dedicar a la seva novel·la Las marismas, cliqueu aquí.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »