L’espia català que va enganyar Hitler

Feia temps que ens corria pel cap la idea de fer un post dedicat al món dels espies, i mentre ens documentàvem sobre el tema, ens hem topat amb una història digna d’una de les millor novel·les de John Le Carré.

Es tracta de la història de Joan Pujol Garcia, un català que va treballar d’agent doble durant la segona guerra mundial i que va aconseguir enganyar als nazis mitjançant una gran tasca de desinformació que, en última instància, va permetre que el desembarcament de Normandia fos clau per al final de la guerra i la derrota del nazisme.

Joan Pujol, conegut com a “Garbo”, va néixer a Barcelona l’any 1912. Fill d’una família burgesa, durant la guerra civil va tenir contacte tant amb el bàndol republicà com el franquista: no convençut del radicalisme d’algunes de les faccions republicanes, va passar-se al bàndol franquista, del que va sortir també sent un antifeixista convençut.

 Aquesta experiència el va portar, quan va començar la segona guerra mundial, a voler col·laborar en la lluita contra l’amenaça que representava el nazisme. Després d’intentar treballar per als serveis secrets britànics presentant-se com a voluntari per a treballar com a agent, i donat el seu rebuig per manca d’experiència, va idear, conjuntament amb la seva dona Araceli, una altra línia de treball. Així doncs, va decidir prestar els seus serveis com a espia per als serveis secrets alemanys, per a treballar com a espia doble després per als britànics. I el fet és que, després d’un breu entrenament, va ser acceptat. El seu nom en clau per al bàndol alemany fou “Arabel”.

Des d’aquell moment, Pujol es va dedicar a enviar informes a les autoritats alemanyes, informant d’agents i moviments fruit de la seva imaginació i que van mantenir enganyats als nazis fins al final de la guerra. Així doncs, Garbo, que estava a Portugal quan els alemanys creien que era a Londres fent la feina que li havien encarregat, va inventar tota una xarxa de contactes i informadors que “treballaven” per als nazis. Va aconseguir que els alemanys creguessin la seva mentida, els enviava factures sobre les despeses generades per la seva feina que els alemanys li van pagar fins al final (fins i tot van pagar una pensió per la vídua d’una des agents que ell va inventar), i es diu que en total va aconseguir diners del Tercer Reich per valor d’uns 340.000 dólars, en els seus anys de servei, per mantenir aquesta xarxa fictícia d’agents.

Tal i com ell volia, va començar, l’any 1942, va marxar a Londres a treballar amb la Intel·ligència Britànica. Durant aquells anys, va seguir informant als serveis secrets alemanys, i va aconseguir mantenir-se encobert. La coherència de les informacions que transmetia, ben treballades i enllaçades, van aconseguir que els nazis les creguessin fins al final.

El moment clau de la seva feina va tenir a veure amb el desembarcament de Normandia. Així doncs, treballant conjuntament amb els americans i els anglesos, en el mes de juny de 1944 va informar als alemanys que el desembarcament de les forces aliades, que els alemanys ja sabien però que no estaven segurs d’on, tindria lloc al pas de Calais, i que el que hi hauria a Normandia només era una maniobra de distracció. Aquesta informació va portar a Hitler, tot i el desacord d’alguns dels seus generals ,a mantenir una part molt important dels seus actius a Calais i deixar Normandia al descobert.

El més increïble de tot és que les mentides d’aquest espia català estaven tant ben construïdes que els nazis van creure que ell també va ser víctima de les estratègies dels serveis secrets britànics, i va ser condecorat en el mes de juliol de 1944 amb la Creu de Ferro pels serveis prestats a Alemanya.

La seva feina no va acabar aquí, i un cop van començar els bombardejos alemanys a Londres, Garbo va dedicar-se a donar falses coordenades de punts estratègics de la ciutat. Finalment, va aconseguir simular la seva detenció pels britànics, que el van protegir fins al final de la guerra.

Un cop acabada la guerra, Joan Pujol va viure a diversos llocs, sempre amb la por de les represàlies pel paper que va desenvolupar com a doble agent. Després de desaparèixer, i donar-lo per mort, un periodista i escriptor anglès el va localitzar a Veneçuela l’any 1984. Va morir a Caracas l’any 1988.

No ens hem pogut resistir doncs, a explicar la història d’aquest català, digne de novel·la, que va ser clau per a la història de la segona guerra mundial i que va enganyar al mateix Hitler.

L’any 1984, en Josep Maria Espinàs, al programa de de TV3 “Identitats”, li va fer una entrevista, on explica la seva història. Us deixem aquí amb aquest document.

Enllaç amb l’entrevista.

Ho vols compartir?

2 Comments on L’espia català que va enganyar Hitler

  1. Moltes gràcies! Tenim ganes de veure’l, però no l’hem trobat complet a Youtube. Ara hem vist que algú recomanava aquest (està en 4 parts): http://www.youtube.com/watch?v=zgAfNeoPJIE

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »