Les escopinades dels escarabats…

lesescopinades

Les escopinades dels escarabats no arriben al seté soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua. Andreu Martín. Edicions Bromera.

“L’assassinat brutal a Barcelona de dos socis d’una assessoria financera desencadena una gran operació policial que compromet Germán Rojo, un personatge poderós que es creu intocable, investit del do de la immunitat, molt per damunt de la resta dels mortals, simples escarabats fastigosos que es poden trepitjar si cal o si li ve de gust. Però té un punt feble. La Melba, una jove a qui va conèixer un dia, es farà el propòsit de demostrar-li que fins i tot els escarabats lluitaran a mort quan es tracta de sobreviure –o de venjar-se.”.

No hem llegit mai cap mala critica d’un llibre d’Andreu Martín. I ja us dic que aquí no la trobareu tampoc. Perquè aquesta novel-la, tot i aquest títol que ens pot despistar, ens enganxa des de la primera pàgina. Una història de crims que inclou corrupció política, blanqueig de capitals, prostitució, assassinats, pirates informatics… en un moment com l’actual, amb la crisi econòmica com a protagonista i el paper dels mitjans en tot plegat.

En realitat hi ha relatiu poc misteri, perquè des de gairebé el principi un sap qui és l’assassí. De fet, la novel·la intercala capítols redactats des de diverses perspectives. Una d’elles és la de l’assassí, que ens parla en primera persona. Però sí que es pot veure la seva evolució, la seva sensació de totpoderós, d’indestructible… i com això en realitat serà la seva perdició.

Un dels punts forts, per a nosaltres, que sempre té l’Andreu Martí, són els personatges. Sempre interessants. I aquí tampoc és menys. En Guillem, un Mosso que treballa com a tècnic forense informàtic; en David Gómez Delfín, un periodista amb poc escrúpol ja que està desesperat pel seu desnonament; la Melba, una prostituta que ha anat poc a l’escola però que potser en sap més de la vida que tots plegats, i en Germán Rojo, un ric empresari que ens ha de salvar de la crisi (no només a espanya, si no a Europa) amb discursos populistes i enganyosos.

I es que les aparences enganyen, ningú és qui realment sembla. És una de les coses que més ens ha agradat de la novel·la. Qui menys t´ho esperes és un corrupte, o marxa al llit amb una prostituta o resulta que la final té sentiments vers els altres… cada personatge té un petit gir inesperat, que potser no és rellevant per a la história, però que sense dubte enriqueix molt els personatges.

El ritme és molt bo, ni massa ràpid ni massa lent (cosa que trobem tediosa) amb els detalls justos i necessaris i sense fer-nos perdre el temps. Amb investigació, acció i reflexió sobre el sistema que ens envolta, i que fa pensar en com qualsevol personatge mediàtic rebut com un salvapatries, de vegades ens amaga una vessant no tan agradable. Hi ha algunes escenes a la novel·la de trucades entre altes esferes polítiques per veure com amagar la merda. I la veritat, un s’ho imagina exactament igual a la realitat (quasi quasi hi poses cara…).

En resum, us recomenem sens dubte aquesta novel·la. Potser no serà la millor novel·la de l’Andreu, però és entretinguda i enganxosa. Si us cau entre mans, de ben segur us la llegireu d’una tirada.

Aquesta novel·la va guanyar el XXV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira.

Si voleu llegir un fragment de la novel·la, cliqueu aquí.

Si voleu seguir a l’Andreu Martì a Twitter, cliqueu aquí.

Si voleu seguir a Edicions Bromera a Twitter, cliqueu aquí. I a Facebook, aquí.

Ho vols compartir?

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Les escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua | Club de lectura de les Valls del Nord

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »