La veritat sobre el cas Harry Quebert

La veritat sobre el cas Harry QuebertLa veritat sobre el cas Harry Quebert. Joël Dicker. Editat per Alfaguara en castellà i per La Campana en català.

“Som al 2008. En Marcus Goldman, l’estrella més jove de les lletres americanes, no aconsegueix escriure la seva segona novel·la. Però en plena crisi d’inspiració li arriba la notícia: el seu amic i antic professor a la universitat, l’escriptor de culte Harry Quebert, és acusat d’haver assassinat, fa molt de temps, una noia de 15 anys amb qui va mantenir en secret una relació amorosa quan ell en tenia 34.

Malgrat els anònims amenaçadors que rep, en Marcus decideix investigar el cas fins al final. ¿Què va passar aquell estiu del 1975 a Nou Hampshire? ¿Qui va matar la Nola Kellergan? Descobrir-ho pot salvar la vida al seu amic Harry Quebert, i per a ell pot representar l’oportunitat d’escriure el llibre d’èxit que li reclamen.”

La veritat és que la principal motivació que vam tenir per a llegir-nos aquesta novel·la no fou el seu argument, sinó les opinions que n’havíem llegit. Ens arribaven impressions tan diferents i extremes que ens va despertar molt la curiositat. I francament, era la manera de poder-ne obtenir una opinió al respecte després d’aquesta diversitat d’opinions. Així que, amb aquest post contribuirem a engrossir el munt de comentaris que ha generat.

Aquesta novel·la ens ha produït una sensació que ens provoca també en ocasions molta de la novel·la nòrdica: quan la llegim sabem que no estem davant d’una obra mestra de la literatura, però no la podem deixar de llegir. La història, amb els seus defectes, és entretinguda. Punts a favor: té un bon ritme, i fa ús de salts en el temps i escenaris diferents que li donen molt dinamisme. De vegades l’ús d’aquests recursos és perillós, perquè poden generar molta confusió. Però en aquest cas estan molt ben fets, la història se segueix bé i de manera entretinguda.

Punts en contra: la història principal, que és una relació amorosa entre una noia de 15 anys i un home de trenta i tants és molt poc creïble. Es tracta d’un intent de emular el l’icònic personatge de Lolita de Nabokov, però queda molt lluny de recordar-ho més enllà de la diferència d’edat. La història es desenvolupa en els anys setanta, però creiem que, si no hi hagués cap referència temporal, la història és tan pudorosa que sembla situada en els anys 40. Entenem que no ha de ser una història fàcil de descriure, però potser marxa a un extrem, i hi ha moments que resulta una mica cursi.

Coses que de vegades ens agraden i de vegades no: les converses entre professor i alumne, de vegades amb reflexions interessants i d’altres una mica presumptuoses. El misteri plantejat és molt interessant, però de vergades la investigació queda una mica diluïda front la relació entre els dos protagonistes. No es tracta d’una novel·la negra a l’ús, però si que compte alguns elements interessants.

Cal destacar d’aquest llibre la joventut de l’autor. Joël Dicker, d’origen suís, ha escrit aquesta novel·la amb 27 anys, i s’està ja traduint a 33 llengües diferents. Es tracta de la seva segona novel·la i s’ha convertit en tot un fenomen editorial.

En resum, no és la millor novel·la que hem llegit, ens agraden més d’altres, però l’hem trobat entretinguda, la història enganxa i la llegeixes d’una tirada. Creiem que probablement moltes de les opinions generades sobre el llibre venen derivades de les altes expectatives creades per una molt bona campanya de màrqueting i els bons resultats de vendes en altres països. A qui creiem que pot agradar més? A aquells que els agraden les histories dels Estats Units dels 50 ( i diem dels 50 i no dels 70 a consciència), i als que els agraden els misteris on passat i present es barregen de manera constant. A qui pot no agradar? Probablement a aquelles persones que els agradi la novel·la negra més dura, més policial, més del gènere.

Esperem haver aclarit alguna cosa a aquelles persones que, com nosaltres, nedaven entre mil crítiques diferents!

Si voleu saber més sobre aquesta novel·la podeu visitar la referència que Alfaguara té al seu web clicant aquí, i la informació de Edicions La Campana aquí. En aquests enllaços també trobareu el primer capítol disponible així com d’altres referències publicades a premsa.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »