La playa de los ahogados

La playa de los ahogadosLa playa de los ahogados. Domingo Villar. Editorial Siruela

“Una mañana, el cadáver de un marinero es arrastrado por la marea hasta la orilla de una playa gallega. Si no tuviese las manos atadas, Justo Castelo sería otro de los hijos del mar que encontró su tumba entre las aguas mientras faenaba. Sin testigos ni rastro de la embarcación del fallecido, el lacónico inspector Leo Caldas se sumerge en el ambiente marinero del pueblo, tratando de esclarecer el crimen entre hombres y mujeres que se resisten a desvelar sus sospechas y que, cuando se deciden a hablar, apuntan en una dirección demasiado insólita. Un asunto brumoso para Caldas, que atraviesa días difíciles: el único hermano de su padre está gravemente enfermo y su colaboración radiofónica en Onda Vigo se está volviendo insoportable. Tampoco facilita las cosas el carácter impulsivo de Rafael Estévez, su ayudante aragonés, que no acaba de adaptarse a la forma de ser del inspector.”.

La veritat és que la manera en la que vam descobrir a Domingo Villar va ser curiosa. Vam haver d’anar a Berlin per a que una llibretera especialitzada en novel·la negra ens recomanés aquest autor. I en vam prendre nota. Sincerament, no ens ha decebut.

La playa de los ahogados és la segona novel·la protagonitzada per l’inspector Leo Caldas (la sèrie s’inicia amb Ojos de agua). La història es desenvolupa a Vigo i a la zona de les Rias Baixas, i el cert és que en aquesta novel·la, els escenaris i la seva gent adquireixen una rellevància important. Es tracta d’una una novel·la tranquil·la, sense grans filigranes, que traspua aquest caràcter del pobles pescadors, quasi silenciosa. I no per això es perd l’interès en tota la novel·la. L’avenç de la investigació està molt ben mesurat, dosificant molt bé la informació al llarg de la història. Una investigació sense recursos efectistes, molt ben tramada i resolta. L’assassinat d’un pescador, inicialment sense motiu aparent, que poc a poc va enllaçant amb una història passada amagada al fons del mar…

Leo Caldas es un personatge molt atractiu. Introvertit, introspectiu, molt gallec, i amb un gran instint com a investigador. Tot això completat per un entorn també molt interessant: el seu company d’investigació Estévez, un aragonès bèstia que es posa nerviós amb l’art gallec de no acabar mai de respondre les preguntes; el seu pare, dedicat a les seves vinyes i el seu llibre d’idiotes,  i l’entranyable relació que aquest últim té amb el seu germà (l’oncle de Caldas). Tot plegat completa una novel·la d’estil elegant i sense caure en recursos molt manits.

Només tenim bones paraules per aquest llibre. Hem de dir que per a nosaltres no era un autor excessivament conegut, però aquesta novel·la ha guanyat diversos premis i ha estat traduïda a diversos idiomes (entre ells l’alemany, ja que la vam conèixer a la llibreria berlinesa Miss Marple). En tot cas, al 2014 sortirà publicada Cruce de caminos, la tercera novel·la amb Caldas de protagonista. Podreu trobar un avenç aquí.

Si voleu llegir la fitxa d’aquesta novel·la al web de l’editorial Siruela, cliqueu aquí.

Ho vols compartir?

3 Comments on La playa de los ahogados

  1. Joan F.C. // 06/09/2016 en 13:13 // Respon

    Bones!

    Coincideixo totalment amb l’anàlisi del llibre. Venia d’un parell de llibres fluixos i aquest l’he trobat rodó. Tinc ganes de llegir més coses d’aquest escriptor. Per cert us he descobert fa poc i us aniré seguint. Bona feina!!

    • El lloc del crim // 16/01/2017 en 18:26 // Respon

      Hola Joan! no sabem com se’ns ha quedat el teu comenari amagat a la nostra bústia. Disculpa!

      Ens alegra molt que t’agradi el nostre bloc. Prometem que no ens tornarà a passar cap comentari de llarg!

      Fins aviat

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »