La nit de Damballah

Jordi Solé. Columna Edicions

La nit de Damballah“Matinada, Zona Franca de Barcelona. Per la ràdio del cotxe del policia Lluís Artigas avisen d’un 10.48: «algú l’ha palmat». La víctima resulta ser una noia nigeriana, brutalment assassinada seguint el que fa tota la fila de ser un ritual vudú. Artigas, un agent cremat i sota sospita d’haver-se deixat corrompre, emprendrà una inesperada recerca dels responsables d’aquest crim. La seva única aliada serà la Mònica Vidal, una periodista que necessita una gran noticia com l’aire que respira i que també està assetjada pels seus propis dimonis.”.

Ja ho diem d’entrada. Ens ha encantat. Sense més preàmbuls. Ens trobem, al nostre parer, davant una novel·la negra molt completa. Protagonistes encertats, ritme bo, trama interessant, escenaris familiars… I el resultat ens sembla francament bo.

És d’aquell tipus de novel·les que enganxa des de la primera pàgina. I és que és la primera presa de contacte amb en Lluís Artigas, un Mosso de passat dubtós i en circumstàncies personals complicades, que s’involucra en l’investigació de l’assassinat d’una noia nigeriana.  És sense dubte un personatge interessant: un poli bo amb un peu al costat fosc.  Té un punt amargat, però alhora certament atractiu. Molt en el paràmetres del poli torturat o detectiu amb passat fosc. I la veritat, amb bons resultats.

La coprotagonista de la història és la Mònica Vidal, una periodista sense gaire èxit, descendent d’una estirp de periodistes de raça (si heu llegit noveles anteriors de l’autor, com ara Ciutat d’espies, trobareu referències a alguns dels seus protagonistes). Molt marcada per l’èxit de la seva mare, la Mònica busca com triomfar. Així és com es veu embolicada en aquesta perillosa trama.

Què ens agrada d’aquesta parella de protagonistes? Doncs que no tot és blanc o negre. També tenen els seus pecats. Són molt humans, amb els seus defectes i les seves relliscades ètiques.

Pel que fa al ritme, és molt bo. No decau, és manté àgil i entretingut fins al final. La trama és interessant, vinculada a l’explotació de dones nigerianes, i a les amenaces a les que fan front per esdevenir dones lliures. I com no, les màfies que les control-len. I el vudú com a rerafons, fet servir per mantenir-les atemorides.

L’estructura de la novel-la també ens ha semblat interessant. Els capítols s’intercalen mostrant què passa des del punt de vista dels diversos personatges. Això encara li dona més dinamisme, i està fet de tal manera que no resulta gens confús.

Poca cosa més podem afegir. Si bé és cert que Ciutat d’espies ens va semblar correcta, ens quedava una mica lluny potser del nostre gènere. Aquesta simplement ens ha semblat molt bona, amb tots els elements clàssics d’una novel·la negra molt ben presentats.

Sens dubte la recomanem!

Si voleu veure la fitxa de la novel·la al catàleg del Grup 62, cliqueu aquí. També hi trobareu l’opció de llegir-ne el primer capítol.

Ho vols compartir?

2 Comments on La nit de Damballah

  1. Segur que es tan bona com totes les del jordi solè. La llegiré

    • El lloc del crim // 27/09/2015 en 07:50 // Respon

      Nosaltres n’havíem llegit Joc d’Espies, i aquesta ens ha agradat molt més. Molt recomanable.

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »