La creu de Saraís. La cruz de Saraís

Creu de SaraísLa Creu de Saraís / La cruz de Saraís. Jordi Badia i Luisjo Gómez. La magrana / RBA

“Una creu ha passat desapercebuda al llarg de la història. El símbol duna missió començada a ledat mitjana i mantinguda en secret durant un mil·lenni: a la batalla d’Arsuf, al setge de Montsegur, a la França prerevolucionària… noms i llocs coneguts que són fites ignorades del transcurs daquesta missió. El sergent de policia Ramon Palau, estirant el fil dun estrany suïcidia Barcelona, senfrontarà a aquest enigma i el relacionarà amb una cadena de crims recent que gira al voltant dun misteriós llegat que ha passat de portador en portador al llarg dels segles. I, gairebé sense adonar-sen, la investigació i lamor duna dona el posaran al punt de mira dels fanàtics per qui la religió és només una carta marcada en el joc del poder”. 

Si fóssim un bloc dedicat a la novel·la històrica, probablement us recomanaríem aquesta novel·la.  La trama se centra en un dels temes més utilitzats alhora que atractius per a qualsevol aficionat a aquest gènere: l’existència d’una estirp sagrada. I no us diem més per què no volem ser spoilers. Ara bé, som un bloc de novel·la negra, i en aquest sentit, creiem que potser per a un lector genuí del gènere no és la novel·la adequada. Els ritmes són més lents dels habituals, les referències històriques són força constants, i els salts en el temps no permeten seguir la història com una investigació criminal habitual.  És cert que hi ha morts, i policies en tota aquesta història, però no tota novel·la en la que algú sigui assassinat esdevé novel·la negra. Ha de tenir quelcom més.

No som expertes en el gènere històric, però a qui li agradi, la considerem una novel·la prou entretinguda. En ella es creuen una trama actual (probablement la que més es podria apropar al nostre gènere), amb una trama que comença amb les croades i que va avançant en el temps fins a unir-se amb la trama més actual.  Aquesta alternació de passat i present que, tot s’ha de dir, ens trobem últimament a moltíssimes novel·les, està ben lligada, no confon, i permet seguir bé la història. Aquests moments històrics en general són interessants (potser a la part inicial, el moment situat al període de les croades a Terra Santa, es pot fer una mica llarg), i concentren els elements clau de la història. La novel·la recupera una temàtica que ja fa temps es va posar molt de moda amb el Codi Da Vinci, traslladada a la Vall de Boí.   No obstant això, la història ens transporta a diversos punts del planeta com Uganda,  Portugal o Tailàndia. Potser, un segon però podria ser que surten molts personatges diferents i en algun moment pots anar una mica perdut. Molt coral, tant, que en algun moment rellisca.

Poca cosa més podem afegir. Com a novel·la històrica podem dir que és correcta. Com a novel·la negra, no.  Simplement, perquè al nostre parer no ho és.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »