Invitació a un crim

Invitació a un crimInvitació a un crim. J.P Costa. Columna edicions

“En Richard Tancredi, professor de criminologia de la Universitat de Barcelona, rep una carta de la senyora Levy, antiga amiga de la seva mare, en què li implora ajuda. Fugint del seu passat decideix no fer cas de la missiva, però tot es torça quan un assassinat colpeja el si de la família Levy, una de les més influents del país, a la seva casa pairal de Tossa de Mar. El crim obligarà en Tancredi a emprendre una investigació que el portarà a evocar la seva malaurada infantesa i a intentar descobrir, d’entre un cercle reduït de sospitosos, un assassí decidit a portar a terme el seu objectiu”.

Invitació a un crim es tracta d’una novel·la lleugera, que intenta homenatjar a la dama del misteri Agatha Christie. Una sèrie de personatges, tots ells amb una vessant fosca, en una casa de Tossa, en la que poc a poc són assassinats. Si bé és simpàtic poder llegir aquest tipus d’històries a la catalana, en alguns moments es fa estrany, doncs tot i que els protagonistes formen part d’una família adinerada i conservadora, de vegades el relat esdevé una mica antic per a l’època en la que es desenvolupa. Probablement el record de les novel·les amb aquest estil i estructura l’associem a d’altres temps.

El detectiu en aquesta ocasió és un introvertit criminòleg i professor universitari provinent d’una família adinerada, en Richard Tancredi. Degut a un vell lligam amb la família protagonista (els Levy), es veu implicat en aquesta investigació criminal conjuntament amb els Mossos d’Esquadra. La família compleix amb tots els estereotips que podem trobar en aquest tipus de novel•les, la vella rica i matriarca de la família, el nét implicat amb ella en la gestió del negoci familiar, el nét vividor, i la néta una mica despendolada però bona persona. Una secretària fidel i una jove casada amb la familía per interès econòmic. Personatges ben definits, en alguns moments una mica caricaturitzats (exagerant alguns d’aquests trets).

Un cop un entra a la història, és entretinguda. Podríem dir que es tracta d’un llibre sense grans pretensions més enllà d’entretenir.  Els personatges tenen certa gràcia, molts perfilats a l’estil de la novel·la clàssica de detectius. No gaire CSI i moltes preguntes (Miss Marple mai va tenir l’ajuda de Grissom!). Si existís una categoria de novel·les d’estiu, de ben segur que aquesta hi encaixaria: lleugera, fresca, sense complicacions ni grans històries. Simplement una mica d’entreteniment.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »