Fago

Fago. Carles Porta i Gaset. Ed. La Campana (editat en català i castellà)

Quan comences a llegir el llibre del periodista Carles Porta Fago esperes trobar-te un nou Tor, tretze cases i tres morts. Però ràpidament te’n adones que la perspectiva és completament diferent. No es tracta d’una investigació minuciosa del cas, ni la recerca de trames ocultes darrera de la versió oficial. Es tracta del seguiment d’un cas després de la detenció del presumpte autor des del seu cercle més proper.

Allò més destacat no són les pistes clau ni la investigació policial (tot i que també tenen un paper important en aquesta història), sinó conèixer i entendre el caràcter de l’inculpat, el canvi en la vida en la seva família i la relació amb els mitjans.

Per aquells que no ho recorden, el cas de Fago fou un boom mediàtic l’any 2007. L’alcalde d’una petita població d’Osca (d’uns 30 habitants), Miguel Grima, fou assassinat a trets una nit de gener d’aquell any. Durant el període d’investigació, en el que el poble fou ocupat pels mitjans i agències de comunicació, només una persona es decidí a fer declaracions públiques: Santiago Mainar. Un veí que havia estat rival polític de Grima i que va destapar el control que exercia la víctima sobre els seus habitants, guanyant-se molts enemics. Tots els habitants de Fago eren sospitosos en aquest cas d’assassinat. Poc va trigar en saltar la sorpresa: Santiago Mainar, autor confés del crim de Fago.

I a partir d’aquí comença el relat d’en Carles Porta. Mitjançant entrevistes a la família, al mateix Santiago Mainar, i cartes i declaracions a premsa, Porta ens planteja reflexions a molts nivells. La que més ens ha cridat l’atenció a nosaltres és el paper dels mitjans, els judicis paral·lels que hi tenen lloc i que probablement tenen una influència en el veredicte judicial més gran de la que es vol reconèixer. I es que alguns mitjans no surten molt ben parats en aquests llibre, qüestionant el paper dels periodistes i la prioritat, en alguns casos, dels mitjans per mantenir audiències i oferir espectacle, per sobre de la informació veraç i objectiva.

L’altra pota clau en aquesta història és la figura de Santiago Mainar, un personatge que genera molts dubtes. Intel·ligent, amic dels grans discursos sobre les injustícies, les desigualtats i els poders fàctics, i que sembla viure en un món interior que l’allunya de la realitat, del que passa al seu voltant i del que viu la seva família.

Porta planteja dubtes sobre algunes de les proves que es presenten. De fet, es planteja el cas com a sentenciat abans de començar el judici. És la confessió de Mainar la que sustenta el pes del cas, i tot i que Mainar posteriorment desmenteix tot el que declara (diu que ho fa per a que deixin la gent del poble tranquil·la), és difícil obviar-ho. En tot cas, Porta planteja si, sense tenir en compte la confessió, hagués hagut proves concluents de la seva culpabilitat.

En resum, Porta presenta l’altra mirada d’un cas del que només en coneixem la versió mediàtica, i ens recorda que una història no és només una història, sempre hi ha una “cara B”.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »