Entrevista amb Marta Estrada: “mai se sap on pot estar el llibre o l’autor de la nostra vida”

Foto realitzada per Ernesto Agudo per a l’entrevista http://www.abc.es/cultura/libros/20130704/abci-entrevista-marta-estrada-201307031830.html

La Marta Estrada és una d’aquelles autores valentes que aposten per l’autopublicació. I és que el món editorial és de molt difícil accés. Aquesta escriptora ha publicat recentment d’aquesta manera la novel·la “Yo te cuidaré”, un treball que si bé no es pot encabir en el gènere negre des de la perspectiva més clàssica, te força elements de thriller. Així doncs, el protagonista viu, degut a la seva ceguesa, i a una situació d’assetjament, moments d’autèntica angoixa. Sensacions que, algunes de les quals, la Marta, per la seva vivència personal (és cega de ben jove) pot transmetre segurament amb força realisme.

– Marta, ens podries explicar una mica d’on va sortir la idea d’aquesta novel·la?
La idea me la va donar la meva anterior editora i ara amiga Rosa Maria Prats, d’Ediciones Destino. Ella em va fer veure la força que podria tenir un protagonista cec summergit dins d’una trama d’intriga, de misteri, dins un conflicte agreujat pel fet de conviure amb aquesta discapacitat. Al principi jo no ho havia contemplat perquè m’era un tema tan proper que no em cridava l’atenció. I és que no m’ho mirava des del punt de vista del lector.

– Què diries als nostres lectors que trobaran en aquesta novel·la?
Trobaran una trama trepidant que crec que els farà llegir sense poder parar. Trobaran una realitat que segurament desconeixen i una altra manera d’enfrontar el dia a dia i els conflictes tan rutinaris com absolutament inesperats. Trobaran uns personatges que els poden ser propers i familiars, perquè tot i la peculiaritat del protagonista, hi ha molts elements quotidians, moltes vivències que els poden fregar de ben a prop. S’emocionaran, patiran, riuran i potser ploraran amb ells, i penso que voldran acompanyar-los fins al final.

– Has volgut trencar estereotips o idees preconcebudes amb aquesta història?
El que he volgut trencar és una llança a favor de la normalitat de ser una persona cega. No em canso de dir que ser cec no és una definició de la persona sinó una característica més. No és una novel·la que tracta sobre un cec, sinó una història que toca el tema de la por de molt molt a prop, i de com aquesta persona en qüestió s’ho fa per superar-la i resoldre el conflicte que li cau al damunt.

– Què recull aquest treball de la teva experiència personal?9788491123330_COVER_FQA.indd
És cert i inevitable que hi ha experiències meves que jo he buidat a l’hora de plasmar les vivències del protagonista; sensacions, percepcions, inclús alguna peripècia personal que m’ha servit per donar-li forma al seu equipatge vital. Però també és cert que mai he viscut situacions com les que ell viu, així com que hi ha experiències d’altres persones, i que també n’hi ha de les meves en els personatges secundaris. No es pot negar que sempre depositem part de nosaltres mateixos en allò que escrivim, sense ser autobiogràfic, enriquit per tot allò que ens envolta, pel que captem i emmagatzemem de vegades d’una manera involuntària o inconscient.

– Aquest és el teu segon treball. El primer fou “Un refugio para Clara”, editat per Destino l’any 2013. D’on et ve la passió per escriure?
No sé d’on em ve la passió per escriure. Crec cada cop més que és un regal que es porta dins, no sé si innat, però que en el meu cas va eclosionar quan em vaig quedar cega, vaig començar a devorar llibres i al mateix temps vaig descobrir que jo podia escriure i construir històries que anaven directes de la meva ment o del meu cor al paper.

– Tu que has viscut l’experiència de l’autoedició, la recomanaries a aquells escriptors que ara comencen?
El món editorial és cada dia més complicat i competitiu. Jo recomano les dues opcions. No diria mai a ningú que no intenti publicar amb una editorial tradicional. S’ha d’intentar. Però sí vull dir que una bona autoedició, amb una editorial seriosa, no és ni de lluny l’opció pobra per a un escriptor, com si fos el germà amb menys possibilitats, com si fos el camí dels desheretats de la literatura. No. Totes dues opcions són bones, sempre que hi hagi una qualitat, un treball seriós i conscient, una voluntat ferma d’oferir un bon producte al lector.

– Hi ha cap gènere en el que et sentis especialment còmode?
Bé, em sembla que puc ser tan versàtil escrivint com llegint. Fins ara, les meves dues obres pertanyen a gèneres diferents, i m’he sentit còmoda amb tots dos. I no descarto poder sortir-me’n amb qualsevol altre. I no és una prepotència d’autora, és un gust per experimentar, per fer coses noves, per intentar summergir-me en diferents aventures literàries.

– T’agrada la novel·la negra?
Com he dit, sóc molt eclèctica en les meves lectures. M’agrada la novel·la negra, però també la romàntica, la d’aventura, la històrica, la juvenil, la policíaca, el misteri, la fantàstica tot i que potser una miqueta menys… Crec que cada gènere té la seva riquesa i que cap és millor que un altre. Penso que s’ha de llegir de tot per conèixer de tot.

– Quins són els teus escriptors o escriptores de referència (de qualsevol gènere)? Quina lectura ens recomanaries?
Autors de referència… Stephen King, John Steinbeck, Robert Jordan, Juan Gómez-Jurado, Lorenzo Silva, Emily Bronte, Leon Uris, Nora Roberts… Segur que n’hi ha molts més, però potser no acabaria mai.

El llibre que em va marcar és Éxodo, de Leon Uris. Recomano llegir de tot una mica, sempre amb la premissa de disfrutar, d’aprendre, d’enriquir-se. No descartem res d’entrada. Mai se sap on pot estar el llibre o l’autor de la nostra vida.

– Treballes en cap projecte ara?
De fet, el següent llibre ja està acabat i potser veurà la llum a la propera privamera. De nou, no té res a veure amb els dos anteriors. Us diré que els protagonistes són dos nens i que està ambientat a una població de l’àrea metropolitana de Barcelona a finals dels 70.

Moltes gràcies Marta per dedicar-nos el teu temps! Esperem poder llegir aviat aquest nou treball que ens comentes.

Si voleu conèixer més la Marta, podeu visitar el seu bloc clicant aquí.

Si voleu veure la pàgina del seu llibre, cliqueu aquí.

Si voleu seguir l’autora a Twitter, podeu fer-ho clicant aquí.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »