El jurado número 10

jurado_numero10

El jurado número 10. Reyes Calderón. Ed. Martínez Roca

“Los integrantes de un modesto despacho de abogados de provincias se verán envueltos, sin quererlo ni desearlo, en un caso que les supera totalmente: drogas de diseño, blanqueo de capitales y corrupción a gran escala…

Efrén Porcina, un tipo encantador que ronda los ciento treinta y ocho kilos, sigue una dieta por internet y lleva una vida tranquila, y su única socia, Salomé, una secretaria cuando menos particular que cambia de novio cada dos por tres, junto con la inestimable ayuda de un ex policía borrachín, serán los encargados de arrojar luz y buscar la verdad en un intrincado caso con ramificaciones internacionales.

Las vidas de unos y otros estarán  pendientes del acierto de un juez, la cordura de un jurado popular y el misterioso jurado número diez…”

La veritat és que després de llegir-nos aquesta novel·la, se’ns fa difícil fer un comentari, doncs té pros i contres, i francament, no sabríem dir quins ens pesen més. No es tracta d’estrictament d’una novel·la negra, sinó d’un thriller jurídic, on el protagonista, Efrén Porcina, un advocat recent estrenat que s’instal·la com a advocat autònom, es fica en problemes.

Perquè ens genera sensacions tan dividides?  Es tracta d’una novel·la explicada en primera persona, on Porcina escriu una mena de “confessió” de tot el que ha fet. L’estil ben bé sembla redactat per un advocat, i està prou aconseguit, tot i que, pel nostre gust, es fa una mica pesat a mitja novel·la. L’altre “però” que hi trobem nosaltres és el fet que tenim la sensació que la història perd força a partir de la segona meitat, on no hi trobem cap misteri, només l’advocat Porcina, la seva secretaria Salomé i l’investigador privat Paco intentant resoldre el merder on s’han ficat. També ens confon una mica  el fet que la que es presenta una mica com a la víctima de les circumstàncies, tot i que de fet inicia la trama perquè comet un delicte. És difícil d’explicar, però no ens acaba de convèncer l’acte inicial que dona peu a la història (no ho podem explicar) amb el personatge en si.

Coses bones de la novel·la: tot i l’estil una mica més carregat del que és l’habitual (per donar sensació que l’advocat protagonista és qui l’està escrivint), la novel·la és entretinguda, i es llegeix relativament ràpid. El personatge d’Efren Porcina és interessant, i pot despertar curiositat per seguir llegint històries en les que és protagonista. El fet que sigui un thriller legal (tot i que amb una trama criminal de pel mig) també la fa interessant, perquè no abunden pel que fa a novel·la espanyola.

Aquesta novel·la va guanyar el premi Abogados de Novela 2013, i pel que hem vist en diversos blocs, en general hem trobat bones opinions. En la nostra opinió, es deixa llegir,  però tampoc ens ha acabat de convèncer, francament. No la posaríem en el nostre top ten de novel·la negra. Però ja sabem que això va a gustos.

Pel que fa a l’autora, Reyes Calderón, és doctora en Economia i Filosofia i professora a la Universitat de Navarra. El jurado número 10 és la seva vuitena novel·la. Anteriorment va publicar una sèrie de llibres protagonitzats per la jutgessa Lola MacHor (alguns títols són Los crímenes del número primo, El último paciente del doctor Wilson o La venganza dels asesino par).

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »