El Hipnotista / l’Hipnotitzador de Lars Kepler

El Hipnotista / l’Hipnotitzador. Lars Kepler.  Planeta per l’edició en castellà / Amsterdam per l’edició en català

El hipnotista

“Estocolmo. Una familia es asesinada. El único superviviente de la masacre es Josef, el hijo de la familia que tiene sólo 15 años. También sobrevive Evelyn, su hermana mayor, que se ha salvado porque vive en una casa en el campo. Erik Maria Bark es médico e hipnotizador. La noche del asesinato el comisario Joona Linna, encargado de la investigación, le llama para que someta a Josef a una sesión de hipnotismo en el hospital de Estocolmo, donde está ingresado. Unos días más tarde el hijo de Erik Maria Bark, Benjamin, es secuestrado de su propia cama. Erik emprenderá la búsqueda de su hijo junto a Linna, Simone, su mujer y su suegro Kennet Sträng… Juntos intentarán resolver estos dos misterios…”

Després d’aquest primer contacte amb l’obra de Lars Kepler, hem de dir que ens ha resultat estranya,  tant pel que fa a la manera en que està narrada aquesta història com la trama que presenta. Ens ha resultat una obra força irregular.

Pel que fa a l’estil, trobem, al nostre parer, tres moments clarament diferenciats: una primera part on es presenta la història, en la que es poden perdonar algunes de les llicencies que els autors es prenen a l’hora d’escriure (tot i que potser en un intent de ser originasl es genera més confusió i dificultat per a seguir-la); un segon moment, un flashback que ens porta 10 anys enrera, que per a nosaltres és massa llarg, lent, i encara més confós. I una tercera part on es resol la història, amb una redacció clara, sense invents , fins al punt que dóna la sensació d’estar llegint una altra novel·la.

D’altra banda, la trama que es presenta és acceptable, tot i que potser el tema de l’hipnotistme li treu certa credibilitat (cosa que per a nosaltres tampoc es greu, ja que llegim novel•les, no documentals…). L’interès que desperta la trama segueix un ritme associat als problemes d’estil que abans esmentàvem: una primera part confosa però que es pot seguir i permet que la història desperti cert interès; una segona part lenta, pesada i  massa centrada en experiències hipnòtiques que creen confusió i trenquen molt el ritme de la novel·la; i, finalment, un desenllaç curiosament ben resolt, tot i que una mica deslluït pels estranys camins que la trama segueix en la part anterior.

Pel que fa als personatges, destacar el detectiu Joona Linna, protagonista de les novel·les posteriors publicades. A nosaltres ens recorda una miqueta a Anna-Maria Mella, la policia de les novel•les d’Åsa Larsson, potser pel seu caràcter clarament nòrdic (Joona Linna és finlandès de naixement), que els hi dona aquesta pàtina reflexiva, de tranquil·litat i de gran intel·ligència.

Aquest any 2012 es va estrenar la versió cinematogràfica de la novel·la, una producció sueca dirigida ni més ni menys que per lasse Hallstom. Si voleu saber més sobre la películ·la, cliqueu aquí.

Hem de dir que entre persones que han llegit la novel·la ens hem trobat amb opinions molt dispars. Així doncs, ens hem trobat autèntics fan de Lars Kepler, enamorats dels seus personatges i les seves històries, i detractors de la seva novel·la. Nosaltres hem de dir que no ens ha agradat gaire, i amb l’ampli espectre d’escriptors suecs de novel·la negra actual, ens agraden força més el mestre Mankell, l’original Asa Larsson o la costumbrista i molt entrentinguda Camilla Läckberg. No obstant això, li donarem una altra oportunitat amb El contracte. Ja us direm que ens sembla!

I vosaltres, us trobeu entre els fans o els detractors? Esperem les vostres opinions!

Si voleu saber més d’aquesta parella d’escriptors (Lars Kepler és pseudònim de Alexander i  Alexandra Ahndoril), cliqueu aquí.

Ho vols compartir?

2 Comments on El Hipnotista / l’Hipnotitzador de Lars Kepler

  1. He de confessar que el meu gust pels Kepler ha anat in crescendo amb les seves obres i a poc a poc m’han anat inteigant cada cop més. La darrera, que encara no ha estat traduïda al castellà ni català (la traducció literal del títol seria “l’home de sorra”) l’he trobat brutal, intensisima i introgant, no podia deixar-la estat i alhora hi havia moments que tampoc podia suportar tanta emoció que em provocava. Us animo a seguir llegint-les, a veure si li aneu agafant el punt…

    • I tant que sí! Seguirem llegint, de ben segur que ens aniran agradant cada cop més 😉 També sabem que van canviar els traductors de les novel·les, amb la qual cosa segur que ja hi trobarem diferències.

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »