El gran frío

El gran fríoEl gran frío. Rosa Ribas, Sabine Hofmann. Siruela / Policiaca

“Febrero de 1956. El invierno está siendo terrible, el más frío en España desde hace décadas. Esto no será un obstáculo para que Ana Martí, ahora reportera de un popular semanario de sucesos, acuda a un remoto y aislado pueblecito del Maestrazgo aragonés para cubrir el caso de una niña a la que han brotado los estigmas de la Pasión. El cura y el alcalde la reciben encantados ante la idea de que su “santita” se haga famosa en todo el país. Pero ni don Julián, el escéptico cacique del pueblo, ni la mayoría de los habitantes comparten sus simpatías hacia la forastera. Solo Mauricio, un pobre chico discapacitado, la  inteligente y extraña niña Eugenia y la atormentada viuda que hospeda a Ana parecen dispuestos a hablar con ella. Pronto su olfato de periodista le dice que el caso de Isabelita no es el único suceso extraño que acontece en Las Torres…

El recuerdo de una niña muerta años atrás en misteriosas circunstancias, el fanatismo religioso y el frío glacial y la nieve que amenazan con dejar al pueblo incomunicado son el telón de fondo de la intrigas de El gran frío, un impactante thriller sobre los más bajos instintos de la condición humana que es a la vez un extraordinario retrato de la cruda realidad de la España rural en los años cincuenta.”.

Si alguna cosa ens demostra aquesta novel·la és el que ja vam descobrir a la primera de les novel·les d’aquesta sèrie, i és que aquesta parella d’autores tenen una habilitat excepcional per ambientar les seves històries. Si la Barcelona del 51 de Don de lenguas ens semblava quasi tocar-la mentres llegíem, el petit poblet de la província de Terol ens sembla igual de palpable. Així doncs, durant la lectura una s’endinsa en la seva atmosfera claustrofòbica, opressiva, i en aquest cas molt freda. Tot això, amb una història molt pròpia del nostre país,  una nena amb estigmes convertida en destí de peregrinació en la fosca Espanya del 56, supersticiosa i religiosa fins a la mèdul·la. L’Espanya d’El Caso (diari pel qual ara treballa l’Ana Martí), els cacics locals i la doctrina.

Un altre dels punts forts de la novel·la són els seus personatges, interessants i ben definits. Tot i que, ho hem de confessar, hem trobat a faltar personatges de la novel·la anterior. És cert que el localisme de la història (es desenvolupa tota en aquest poble) no donava peu a la seva aparició, però ens hem quedat amb ganes de veure, en especial, el policia Isidro Castro. Esperem retrobar-nos amb ell ben aviat.

La trama és interessant, amb un ritme correcte, ni precipitat ni massa lent. L’estil, a l’igual que a Don de Lenguas, impecable, elegant.  També ho hem de dir, és una història fora de les investigacions convencionals. No es tracta d’una investigació policial a l’ús. Aquí la base de la història és la immersió d’una periodista en una comunitat tancada i aïllada per descobrir un dels seus més profunds secrets.

No podem dir-ne res de dolent.  Sens dubte, per a nosaltres, aquesta parella d’autores val molt la pena.

Si voleu llegir el nostre post sobre Don de lenguas, cliqueu aquí.

Si voleu veure la referència de la novel·la al web de l’editorial (hi podreu llegir un fragment), cliqueu aquí.

Si voleu seguir a Rosa Ribas a Twitter, cliqueu aquí.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »