Dos taüts negres i dos de blancs

Dos tautsDos taüts negres i dos de blancs. Pep Coll. Editorial Proa.

Si heu llegit bones crítiques sobre aquesta novel.la, aquí us hem de dir que … també en trobareu una. Ha estat una molt grata sorpresa.

Hem de reconèixer que, inicialment, la idea de llegir-nos una història rural, per molt novel•la negra que sigui, ens feia una mica de mandra. Però la intriga per conèixer una mica aquest crim real i els bons comentaris rebuts per diverses bandes, al final ens van fer decidir. I no ens en penedim pas.

El format del relat es molt interessant. De fet, pels que hagueu llegit “Tannöd, el lloc del crim” de l’Andrea Maria Schenkel hi trobarà moltíssimes similituds, tant en el format com en la història. El llibre d’en Pep Coll relata la crònica un crim ocorregut al Pallars dels anys 40. Les víctimes, una família de pagesos (un matrimoni i dos nenes) massacrats de manera brutal. Un crim que va commocionar la zona i que va acabar sense cap condemna. Nosaltres no n’havíem sentit a parlar, ho hem de reconèixer. Però si pregunteu a pares o avis, com nosaltres vam fer, és molt possible que el recordin.

El llibre s’estructura en una sèrie de capítols que narren la història des de la perspectiva de cadascuna de les persones que d’alguna manera vam formar part d’ella (familiars, veïns, investigadors…). Normalment el capítol no és limita als dies del crim, si no que abasta quasi tota una biografia (que segurament porta darrera un interessant treball de recerca), que a més de posar-te en context, ofereix un retrat magnífic de la vida en l’entorn rural durant la Guerra Civil, postguerra i quasi fins als 70 – 80’s.

Quant hi ha de ficció i quan de realitat? es tracta d’una història novel.lada, no un llibre d’investigació, i per tant les llicències de l’autor deuen ser freqüents. No obstant, la novel.la desprèn un rerefons “documental” que li atorga una credibilitat considerable. Un pot intuir, en termes generals, el que hi ha de cert i el que prové de la imaginació de l’autor. Sigui, com sigui, veritablement ben tramat.

Per a nosaltres l’estil és francament bonic. Tot i que hem hagut de recórrer en algun moment a internet per aclarir alguns termes propis del Pallars i l’àmbit rural, no es fa pesat, i per aquells que gaudeixen llegint en català, acabaran enamorats del seu estil.

També s’ha de dir, hi ha dos capítols forca desagradables, però molt ben escrits, que per aquells que els agradi el gènere negre en estat pur, valoraran també. Són els dos capítols on els assassins relaten el crim. Especialment el segons d’ells, ja cap al final de la novel.la (no volem fer spoilers, no donem més detalls!). Ideal per als que ens agraden les narracions que són capaces de deixar-te amb veritable mal cos.

En fi, no ens allarguem més. No cal dir-ho, però de veritat, ens sembla una lectura molt recomanable. Un bon auto-regal post-reis, sense cap mena de dubte.

Podeu trobar més detalls de la novel.la clicant aquí.

Podeu llegir-ne el primer capítol clicant aquí.

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »