Cabaret Pompeya

Andreu Martín. Edicions 62

Cabaret-pompeia“Barcelona 1920, la ciutat de les pistoles. Al so dels tangos de la deliciosa cantant Aurora, els joves Miquel i Víctor coneixen el Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall que hi havia al Paral·lel que va volar en esclatar una bomba. Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se al món.Mentre el Ferran es dedica a la música, els altres dos treballen al port. Però aviat en Miquel decideix portar pistola i inevitablement enmig dels tiroteigs inicia un perillós doble joc. Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra, en què la infiltració d’aquest jove agent en els ambients anarquistes resulta útil tant en el fosc rerefons de la policia republicana com en la dura repressió franquista.”.

Ens hem llegit les 600 pàgines d’una tirada. Amb això quasi ho diem tot, no? No és una novel·la negra a l’ús (un mort i un detectiu), però hi ha tirotejos, grups armats, corruptes i morts. Això ja la fa negra, al nostre parer.

Sens dubte agradarà especialment als amants de la ciutat de Barcelona. Per als que hem tingut avis i pares barcelonins, s’expliquen moltes històries segurament conegudes, i altres que ens sorpendran, de la Barcelona que els va tocar viure. I es que Barcelona no s’allunyava gaire de la imatge que es té del Chicago dels 20. La història de base, l’amistat de tres nois nascuts al 1900 permet un recorregut pels moments clau de la primera meitat del segle XX, arribant fins al Berlin de la segona guerra mundial. Trames, vivències personals i autèntic instint de supervivència que almenys, a nosaltres, ens ha fet pensar molt en les històries personals de la familia que desconeixem. Segurament, a l’igual que li passa la narrador d’aquesta novel·la, el fill d’un dels protagonistes, ens sorprendríem molt.

L’estil, com sempre que parlem de l’Andreu Martín, impecable. L’ambientació molt bona, visualitzant quasi la ciutat en les diferents èpoques, i la documentació molt bona. Hem de reconèixer que hem aprés molts detalls de la història dels grups anarquistes d’aquells anys. El ritme força bo, ja que intercala històries de cadascun dels tres protagonistes. I sempre afegint alguna que altra sorpresa.

Teníem certa curiositat per llegir Cabaret Pompeya, i ens ha sorprés molt gratament. Se’ns dubte, molt recomanable.

Aquí trobareu la referència al catàleg d’Edicions 62.

Si volveu seguir a Andreu Martín a Twitter, cliqueu aquí.

 

 

 

 

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »