Bron/Broen

Bron-BroenAvui us parlem d’una de les sèries revelació (2012) que ens ve del nord. Es tracta de Bron/Broen, una producció danesa-sueca-alemanya molt interessant que, al nostre parer, supera  la coneguda Forbrydelsen (The Killing). Com totes les  sèries d’èxit, i sobretot si són de gènere negre escandinau, té també el seu remake nordamericà, The Bridge. Encara no l’hem vista, hem  seguit l’original, i us hem de dir que és molt recomanable.

La sèrie comença amb l’aparició d’un cos al punt mig del pont d’Oresund, el pont que separa Suècia de Dinamarca. La investigació la porten un policia de Copenhagen, Martin Rohde (Kim Bodnia) , i una policia de Malmö, Saga Noren (Sofia Helin). Una de les millor parelles d’investigadors que hem vist últimament a la petita pantalla. Ell, un pare de família nombrosa,  amb unes quantes exdones, amb gran empatia i caràcter obert. Ella, una policia de vida solitària amb una mena de síndrome d’Asperger,  sent sempre molt literal i directa en les seves respostes i comentaris i cap empatia.  Al  principi es fa una mica estrany, perquè són realment molt diferents. Però a mesura que avança la sèrie, la química entre ells va creixent, i l’evolució de Saga (de vegades fins i tot podríem parlar d’aprenentatge),  fa que et quedis amb ganes de més. Al final d’aquest post afegim un parell de teasers de la segona temporada. En un d’ells podreu veure aquesta relació tan curiosa entre els dos protagonistes i la manera de ser tan especial de Saga.

Escena BronLa història està ben tramada. El ritme és bo. En cada episodi hi ha un esdeveniment criminal important, que va complicant la trama. Hi ha moviment, emoció,  i cap al final, un gir inesperat que, almenys a nosaltres, ens va agafar per sorpresa. Hi ha tot un ventall de personatges, potencials sospitosos, que van encaixant a la trama. I tot plegat t’enganxa.

Les comparacions amb Forbrydelsen (The Killing) són inevitables. Forbrydelsen ens va agradar, però ens ha agradat més aquesta. Ens ha agradat molt la parella protagonista, i la història la trobem més interessant, i sobretot, més ben acabada. Les semblances les trobem en l’estil, aquella textura que tenen les sèries nòrdiques,  amb aquella llum blanca i aquell punt de cruesa que et sorprèn, sobretot venint de països escandinaus. I poca dolçor, el to agredolç es manté fins al final.

No volem explicar-vos més, no volem ser spoilers. La primera temporada compta amb 10 episodis d’uns 50 minuts.  La segona (encara no l’hem vista, però no trigarem!) es va estrenar el passat 22 de setembre. Us deixem, primer, amb el tràiler de la primera temporada:

I aquí un parell de teasers de la segona, estrenada fa un parell de mesos.

 

 

 

Ho vols compartir?

Deixa un comentari.

La teva adreça no serà publicada.


*


Translate »